¿Vencedors i vençuts?

El Periódico, 6 de febrer del 2018.

L’Estat reclama sense demora la corona de llorer que testifiqui la seva victòria i una part del sobiranisme té la convicció que no seguir lluitant cos a cos és acceptar una rendició incondicional.

La lògica castrense s’ha imposat en l’anàlisi del procés català des de l’octubre passat. L’Estat reclama sense demora la corona de llorer que testifiqui la seva victòria. Pot ser fins i tot que algun famós arquitecte hagi rebut l’encàrrec de projectar un arc del triomf que honri i recordi els generals patris que hagin protagonitzat les més destacades gestes contra l’independentisme. Una part del sobiranisme també llegeix els esdeveniments des de la mateixa lògica militar. D’aquí neix la convicció que no seguir lluitant cos a cos en camp obert és acceptar una rendició incondicional i assumir mansament una derrota sense pal·liatius. El procés haurà sigut un bluf amb un final indigne gràcies a la complicitat de combatents propis, incapaços de mantenir la posició arribat el moment de la veritat. Continua llegint

L’estigma del traïdor

FP PHOTO PASCAL GUYOT

El Periódico, 28 de gener del 2018

El realisme fa temps que cotitza a la baixa a Catalunya perquè s’assimila a la traïció.

Un element omnipresent en la història del procés és la lluita sense quarter entre els seus principals actors per penjar a l’altre l’estigma de traïdor cada vegada que la realitat aconsellava alterar promeses i proclames. ERC ha viscut fins ara aquesta pugna descarnada des de la confortable convicció que aquest ninot de la vergonya estava cridat finalment a ser patrimoni exclusiu dels antics convergents. Continua llegint

Ludopatia política

El Periódico, 15 de gener del 2018

Una acta d’eurodiputat el 2019 donaria més rendiment polític a Carles Puigdemont que un captiveri inevitable en cas de tornar a Catalunya.

Divendres 8 de gener del 2016. A punt d’extingir-se el termini estatutari per investir president de la Generalitat i posar en marxa el mecanisme automàtic de repetició de les eleccions. El rellotge s’accelera. Ara o mai. Unes hores després, dissabte al matí, les xarxes es desperten amb un nou nom propi damunt la taula: Carles Puigdemont. Quan ja ningú s’ho esperava, Artur Mas cedeix i el fins llavors alcalde de Girona es converteix en el 130è president de Catalunya. Continua llegint