La resposta és a Berlín

Foto Danny Caminal

El Periódeico de Catalunya, 24 de juny de 2018

El PDECat celebrarà la seva pròxima assemblea sota l’amenaça interna de reemplaçar Marta Pascal i la forta pressió de JXCat

El PDECat celebrarà els pròxims 21 i 22 de juliol una assemblea suposadament ordinària amb molt treball a taula. Teòricament el conclave ha de servir per afinar quin és el corpus ideològic i programàtic de la formació per als temps que venen, a més d’ampliar l’actual cúpula del partit amb persones provinents d’allò que s’anomenaria “sector crític” perquè tothom se senti feliçment representat.

Però no resultarà tan fàcil que això sigui així. Primer hi ha les amenaces internes. Els que des de dins del partit consideren que cal enterrar sí o sí Marta Pascal plantaran batalla perquè entenen que després de dos anys no ha demostrat tenir entitat política suficient per liderar el projecte. L’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, és la llebre posada a córrer per aquesta facció i aquesta setmana ha tornat a deixar clar que cal canviar la direcció i que, a més, tot el que no sigui implementar el suposat mandat de l’1-O són milongues d’anar per casa perquè la independència ja és un fet i allò d’ampliar la base és cosa de pusil·lànimes i processistes que ja no connecten amb les bases del partit.

Al front extern, l’actual direcció del PDECat també notarà com augmenta la pressió de JXCat, o millor dit, de la part més loquaç, activa i independent d’aquest grup parlamentari. La imminent aparició a escena de Junts per la República, les anades i vingudes del diputat Toni Morral, el futur paper de Jordi Sánchez a l’equació, la inscripció com a partit del Moviment 1-O seguint instruccions directes de Carles Puigdemont, o els encàrrecs de clara animadversió que van arribar des de diputats independents del grup parlamentari quan el PDECat va anunciar que JXCat seria la seva marca per a les eleccions municipals són només una part del redoblament de tambors que anuncien l’obertura d’un clar període d’hostilitats entre uns i altres.

Així doncs, hi ha gent amb martells dins i fora del PDECat disposats a utilitzar-los coordinadament per tombar la paret que, segons ells, impedeix la creació d’una formació política que representi l’esperit de l’Assemblea Nacional Catalana dels bons temps. Aquesta paret seria el que representa Marta Pascal.

El que passa és que aquest envà és ara per ara més sòlid del que es creia fa un temps. La coordinadora del PDECat compta cada dia amb més suports territorials i l’actual conjuntura política, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, ha donat múscul a les faccions del partit favorables a donar sortida a un pragmatisme similar a què fixarà ERC a la seva convenció del pròxim 1 de juliol i que els republicans fan explícit des de fa ja molts mesos.

Tot està obert. Serà determinant el paper que acabi interpretant Carles Puigdemont, convençut, i així és, que de moment és l’únic actiu de primer ordre amb què compten tant el PDECat com JXCat. És el capità de tots dos equips i en vesteix les dues samarretes. Així que està en condicions d’alterar el resultat en favor de qui consideri. La resposta al futur del PDECat continua sent a Berlín.