L’entrepà dels pressupostos

BARCELONA 05 10 2016 Politica Debat Politica General al Parlament en la inagen Carles Puigdemont FOTO de JULIO CARBO

FOTO de JULIO CARBO

El Periódico, dimarts 11 d’Octubre de 2016

Puigdemont afronta la seva prova d’estrès més intensa amb l’aprovació dels comptes del Govern.

Ni la qüestió de confiança ni el debat de política general han estat per a l’executiu de Puigdemont una prova d’estrès com la que s’entreveu amb els segons pressuposts d’Oriol Junqueras, que suposen, dit sigui de passada, la seva revàlida com a conseller d’Economia després de la desfeta dels primers. La CUP es va negar a avançar una posició favorable als futurs comptes durant la qüestió de confiança tot i les exigències del president i una setmana després, en el debat de política general, va ensenyar les cartes de les seves exigències: apujar IRPF, eliminar el mínim exempt de patrimoni i recuperar successions i donacions al nivell del 2008, previ a la pràctica eliminació per part del govern tripartit.

Si Junts pel Sí fos una coalició sòlida, els pressuposts s’aprovarien sense alterar l’actual tributació que suporten els catalans. El compromís electoral assumit per la coalició era rebaixar la càrrega fiscal quan fos possible, no apujar-la. Es dirà que sense majoria absoluta el Govern es veu obligat a fer allò que no tenia previst. Aquesta seria una visió naïf d’una realitat més complexa.

El cert és que ERC viatja en l’avió del procés amb dos paracaigudes. La roba del primer dibuixa a l’aire una fabulosa estelada que dóna la benvinguda a la independència. El segon és menys vistós, monocromàtic i amb les paraules ‘progressista’ i ‘d’esquerres’ serigrafiades. És amb la vista posada en aquest segon paracaigudes que Junqueras i els seus esquerden la uniformitat de Junts pel Sí, com ja va passar amb els pressupostos estimbats al juny, incentivant la pressió de la CUP cap a les files de Puigdemont. Des del mateix departament d’Economia s’insisteix que el 80% dels catalans són favorables a apujar impostos, segons el CEO, encara que no s’afegeixi que la pregunta d’aquest organisme es fa de manera semblant a «Està d’acord amb acabar amb la fam del món?». Allò estrany és que les respostes favorables no siguin el 100%. Amb aquesta actitud, Junqueras, que té la responsabilitat més gran en l’aprovació del pressupost, es posiciona en una mena de llimbs arbitrals de si surt amb barba serà Sant Antoni i si no, cua de dimoni; perquè el relat que s’imposarà serà sempre el d’un problema entre la CUP i el PDECat. Així succeí amb els pressupostos nats cadàver del juny.

Això genera un greu problema per a Puigdemont i els seus que, a diferència d’ERC, volen només amb el paracaigudes de l’estelada perquè han renunciat a qualsevol accent ideològic. Accedir a apujar i recuperar imposts suposaria per al nou PDECat un nou pas en la direcció contrària a bona part del seu electorat i seguir furgant en la seva difuminació en un moment en què molts militants de CDC no han formalitzat l’alta en el nou partit.

Donada la lògica parlamentària, el pressupost hauria de ser una amanida de Junts pel Sí amb unes gotes de vinagre caigudes de les setrilleres de la CUP, cosa que no va poder ser al juny. Ara pot ser que acabi sent un entrepà amb els demòcrates entre llesca i llesca en el galdós paper d’embotit.