Bufaré, bufaré, i la casa ensorraré

El Periódico, 22 de juliol del 2018

L’únic que ha quedat acreditat al congrés del PDECat és que cal anar trucant l’enterrador

Hi ha possibilitats reals que hi hagi eleccions aviat i així es manifesta al Palau de la Generalitat

¡El PDECat ha mort –o gairebé–! ¡Visca la Crida Nacional per la República! Només des d’una forçada ingenuïtat pot sorprendre l’aniquilació política aquest cap de setmana –barreja d’assassinat i suïcidi– de Marta Pascal, coordinadora general del rebatejat espai polític convergent fa dos anys, i de tot el que ella i els seus representaven. Continua llegint

El que és just, possible, necessari

Carles Puigdemont des de Brussel·les

El Periódico, 1 de gener del 2018

Ni Puigdemont ni Junqueras haurien de liderar el pròxim Executiu català

Dues preguntes després de la digestió dels resultats electorals del 21-D. Primera: ¿el Govern espanyol liderat per Mariano Rajoy modificarà la seva actitud amb l’independentisme per passar a considerar-lo un interlocutor polític, assumint que la majoria silenciosa que tant pregonava per combatre’l no és tal i entenent d’una vegada que els votants de l’estelada no són xais, idiotes o delinqüents a qui reprogramar o perseguir? Segona: ¿l’independentisme pot modificar l’estratègia seguida fins avui amb els mateixos actors que han protagonitzat els últims capítols coneguts del procés, tenint en compte que amb dos anys de retard està disposat a assumir, aquesta vegada sí, que té legitimitat per governar i liderar l’agenda política però no per imposar un projecte de ruptura unilateral? Continua llegint

Cronificació, tensió, negació

AFP Photo John Thys

El Periódico, 22 de desembre del 2017.

El sobiranisme no té força per deixar KO l’adversari, però sí per eternitzar el combat

Partits. – ERC ha sigut fidel a la seva llarga tradició de defraudar expectatives. El PSC de Miquel Iceta ha descobert que en el seu cas qui canta i balla el seu mal no espanta. Els comuns són una altra vegada el futur que no arriba. La CUP torna al 2012 i perd el botí electoral que va recollir el 2015 gràcies al caràcter de los pecos antisistema, David Fernàndez-Quim Arrufat. El PP passa a ser un espectre i l’«a por ellos» amb què donava inici a la campanya Xavier García Albiol es converteix en un ¡pam!, en tota la boca, de Mariano Rajoy. Només Inés Arrimadas i Carles Puigdemont poden estar satisfets. Molt. Tots dos. Només ells han guanyat. La primera converteix en primera força política al Parlament el multitudinari cor del yo soy español, español, español. El segon capitalitza la força de les emocions sobiranistes, passant com un tractor per sobre del PDECat i recordant a ERC el seu paper d’etern secundari en aquesta obra. Continua llegint