La CUP és una i coherent

El Periódico, 28 de març de 2017

L’assalt a la seu del PP per part dels joves d’Arran no pot sorprendre a ningú

Els cupòlegs i savis afirmen que hi ha moltes CUP. Tantes com pobles on està implantada, tantes com persones compromeses en la seva organització, tantes com motivacions troben els votants per fer-li confiança. La CUP faista, la CUP comunista, la CUP independentista; la CUP de Girona i la CUP de Barcelona; la CUP d’Arran, la CUP d’Endavant i la CUP de Poble Lliure; la CUP que empata i la CUP que desempata; la CUP de sucre i la CUP amarga; la CUP llegida i la CUP de consigna; la CUP amable i la CUP grollera; la CUP de vellut i la CUP de ferro. Continua llegint

PDECat, cares i paraules

FRANCINA CORTES

El Periódico, 2 de març de 2017

Si la renovació que prometia el partit no pot quallar, tot queda en un exercici de tacticisme agosarat

El PDECat va tenir un part difícil. La criatura no havia ni de tenir aquest nom. El congrés fundacional va contagiar-se d’un aire assembleari que es va traslladar a la ponència ideològica i també a la d’organització, amb un règim d’incompatibilitats més pensat per impossibilitar l’accés a la direcció d’algunes persones que no pas pel sentit comú. El pròleg tampoc havia estat per tirar coets. Quan tot semblava apamat perquè Jordi Turull fos l’home a través del qual s’havia d’articular el nou partit, va aparèixer en escena Marta Pascal, ungida amb el càrrec de coordinadora general després de l’estira i arronsa habitual entre les diferents famílies. Continua llegint

Sil·logismes sobiranistes

ACN/Laura Busquets

El Periódico, 24 de novembre de 2016

Ningú vol acabar encara amb la legislatura i aquesta només pot continuar amb uns pressupostos, així que els comptes s’aprovaran al preu que sigui.

Catalunya no sap si tindrà pressupost. Semblava que sí, que després que la negociació es fes més llarga que un dia sense pa tot havia quedat resolt. Però no. Es veu que només hi ha un visat de la CUP perquè els comptes d’Oriol Junqueras es tramitin al Parlament, però amb l’extrema esquerra reservant-se l’opció de fotre tantes puntades de peu com vulgui i, si arriba el cas, no aprovar-los. Continua llegint