Un solar a la intempèrie

Foto Danny Caminal

El Periódico, 28 de febrer del 2018

Desisteixin de convertir el sobiranisme en un campament provisional. Consolidin nous lideratges i proposin nous estils constructius.

En pocs dies hi haurà Govern a Catalunya. Serà un, una, algú, en definitiva, qui el presidirà, però no Carles Puigdemont, encara que això ja se sabia des del minut u després de l’escrutini perquè l’Estat així ho tenia decidit. També quedaran resoltes les raons, desavinences i altres sobre el repartiment del botí governamental entre JxCat, ERC i el PDECat. Coneixerem formalment els noms dels que aterraran en cada departament, de qui van acompanyats, i quina esfera de poder monopolitza cada un dels partits i de les subfamílies amb la vista posada en la consolidació i l’increment del seu patrimoni polític particular. No tot serà romanticisme. Business as usual. Continua llegint

PDECat, cares i paraules

FRANCINA CORTES

El Periódico, 2 de març de 2017

Si la renovació que prometia el partit no pot quallar, tot queda en un exercici de tacticisme agosarat

El PDECat va tenir un part difícil. La criatura no havia ni de tenir aquest nom. El congrés fundacional va contagiar-se d’un aire assembleari que es va traslladar a la ponència ideològica i també a la d’organització, amb un règim d’incompatibilitats més pensat per impossibilitar l’accés a la direcció d’algunes persones que no pas pel sentit comú. El pròleg tampoc havia estat per tirar coets. Quan tot semblava apamat perquè Jordi Turull fos l’home a través del qual s’havia d’articular el nou partit, va aparèixer en escena Marta Pascal, ungida amb el càrrec de coordinadora general després de l’estira i arronsa habitual entre les diferents famílies. Continua llegint

Sil·logismes sobiranistes

ACN/Laura Busquets

El Periódico, 24 de novembre de 2016

Ningú vol acabar encara amb la legislatura i aquesta només pot continuar amb uns pressupostos, així que els comptes s’aprovaran al preu que sigui.

Catalunya no sap si tindrà pressupost. Semblava que sí, que després que la negociació es fes més llarga que un dia sense pa tot havia quedat resolt. Però no. Es veu que només hi ha un visat de la CUP perquè els comptes d’Oriol Junqueras es tramitin al Parlament, però amb l’extrema esquerra reservant-se l’opció de fotre tantes puntades de peu com vulgui i, si arriba el cas, no aprovar-los. Continua llegint