Bufaré, bufaré, i la casa ensorraré

El Periódico, 22 de juliol del 2018

L’únic que ha quedat acreditat al congrés del PDECat és que cal anar trucant l’enterrador

Hi ha possibilitats reals que hi hagi eleccions aviat i així es manifesta al Palau de la Generalitat

¡El PDECat ha mort –o gairebé–! ¡Visca la Crida Nacional per la República! Només des d’una forçada ingenuïtat pot sorprendre l’aniquilació política aquest cap de setmana –barreja d’assassinat i suïcidi– de Marta Pascal, coordinadora general del rebatejat espai polític convergent fa dos anys, i de tot el que ella i els seus representaven. Continua llegint

Un solar a la intempèrie

Foto Danny Caminal

El Periódico, 28 de febrer del 2018

Desisteixin de convertir el sobiranisme en un campament provisional. Consolidin nous lideratges i proposin nous estils constructius.

En pocs dies hi haurà Govern a Catalunya. Serà un, una, algú, en definitiva, qui el presidirà, però no Carles Puigdemont, encara que això ja se sabia des del minut u després de l’escrutini perquè l’Estat així ho tenia decidit. També quedaran resoltes les raons, desavinences i altres sobre el repartiment del botí governamental entre JxCat, ERC i el PDECat. Coneixerem formalment els noms dels que aterraran en cada departament, de qui van acompanyats, i quina esfera de poder monopolitza cada un dels partits i de les subfamílies amb la vista posada en la consolidació i l’increment del seu patrimoni polític particular. No tot serà romanticisme. Business as usual. Continua llegint

PDECat, cares i paraules

FRANCINA CORTES

El Periódico, 2 de març de 2017

Si la renovació que prometia el partit no pot quallar, tot queda en un exercici de tacticisme agosarat

El PDECat va tenir un part difícil. La criatura no havia ni de tenir aquest nom. El congrés fundacional va contagiar-se d’un aire assembleari que es va traslladar a la ponència ideològica i també a la d’organització, amb un règim d’incompatibilitats més pensat per impossibilitar l’accés a la direcció d’algunes persones que no pas pel sentit comú. El pròleg tampoc havia estat per tirar coets. Quan tot semblava apamat perquè Jordi Turull fos l’home a través del qual s’havia d’articular el nou partit, va aparèixer en escena Marta Pascal, ungida amb el càrrec de coordinadora general després de l’estira i arronsa habitual entre les diferents famílies. Continua llegint