Cronificació, tensió, negació

AFP Photo John Thys

El Periódico, 22 de desembre del 2017.

El sobiranisme no té força per deixar KO l’adversari, però sí per eternitzar el combat

Partits. – ERC ha sigut fidel a la seva llarga tradició de defraudar expectatives. El PSC de Miquel Iceta ha descobert que en el seu cas qui canta i balla el seu mal no espanta. Els comuns són una altra vegada el futur que no arriba. La CUP torna al 2012 i perd el botí electoral que va recollir el 2015 gràcies al caràcter de los pecos antisistema, David Fernàndez-Quim Arrufat. El PP passa a ser un espectre i l’«a por ellos» amb què donava inici a la campanya Xavier García Albiol es converteix en un ¡pam!, en tota la boca, de Mariano Rajoy. Només Inés Arrimadas i Carles Puigdemont poden estar satisfets. Molt. Tots dos. Només ells han guanyat. La primera converteix en primera força política al Parlament el multitudinari cor del yo soy español, español, español. El segon capitalitza la força de les emocions sobiranistes, passant com un tractor per sobre del PDECat i recordant a ERC el seu paper d’etern secundari en aquesta obra. Continua llegint