L’estigma del traïdor

FP PHOTO PASCAL GUYOT

El Periódico, 28 de gener del 2018

El realisme fa temps que cotitza a la baixa a Catalunya perquè s’assimila a la traïció.

Un element omnipresent en la història del procés és la lluita sense quarter entre els seus principals actors per penjar a l’altre l’estigma de traïdor cada vegada que la realitat aconsellava alterar promeses i proclames. ERC ha viscut fins ara aquesta pugna descarnada des de la confortable convicció que aquest ninot de la vergonya estava cridat finalment a ser patrimoni exclusiu dels antics convergents. Continua llegint

El que és just, possible, necessari

Carles Puigdemont des de Brussel·les

El Periódico, 1 de gener del 2018

Ni Puigdemont ni Junqueras haurien de liderar el pròxim Executiu català

Dues preguntes després de la digestió dels resultats electorals del 21-D. Primera: ¿el Govern espanyol liderat per Mariano Rajoy modificarà la seva actitud amb l’independentisme per passar a considerar-lo un interlocutor polític, assumint que la majoria silenciosa que tant pregonava per combatre’l no és tal i entenent d’una vegada que els votants de l’estelada no són xais, idiotes o delinqüents a qui reprogramar o perseguir? Segona: ¿l’independentisme pot modificar l’estratègia seguida fins avui amb els mateixos actors que han protagonitzat els últims capítols coneguts del procés, tenint en compte que amb dos anys de retard està disposat a assumir, aquesta vegada sí, que té legitimitat per governar i liderar l’agenda política però no per imposar un projecte de ruptura unilateral? Continua llegint

PDECat, cares i paraules

FRANCINA CORTES

El Periódico, 2 de març de 2017

Si la renovació que prometia el partit no pot quallar, tot queda en un exercici de tacticisme agosarat

El PDECat va tenir un part difícil. La criatura no havia ni de tenir aquest nom. El congrés fundacional va contagiar-se d’un aire assembleari que es va traslladar a la ponència ideològica i també a la d’organització, amb un règim d’incompatibilitats més pensat per impossibilitar l’accés a la direcció d’algunes persones que no pas pel sentit comú. El pròleg tampoc havia estat per tirar coets. Quan tot semblava apamat perquè Jordi Turull fos l’home a través del qual s’havia d’articular el nou partit, va aparèixer en escena Marta Pascal, ungida amb el càrrec de coordinadora general després de l’estira i arronsa habitual entre les diferents famílies. Continua llegint